L'escola com espai on conflueixen els interessos de les famílies, individus, política i societat, està immersa en innombrables canvis. Aquests canvis es produeixen infinitament més ràpids del que la nostra capacitat de reacció ens permet esmorteir.

Per mirar de reaccionar a aquests canvis i així, ser capaços de donar respostes als nostres alumnes respecte a les necessitats formatives que exigeix la societat d'avui, cal reactivar en els nostres centres un procés de readaptació-actualització de les nostres metodologies. Canviar no significa deixar enrere anys d'experiència i de bagatge de tots els professionals que han passat i continuen per les nostres aules, no vol dir descartar tot "l'anterior" i validar de la nit al dia "el nou". En el nostre centre, volem optar per ser capaços de fer coexistir les noves metodologies (algunes no tan noves) amb l'experiència i el bon fer d'aquests professionals.

La renovació en tots els àmbits de la vida, per tant, també en l'educació, ha de ser contínua, és a dir, s'ha de sostenir en el temps per aconseguir resultats. No podem buscar resultats a curt termini, hem d'estar atents a l'experiència dels nostres alumnes, dels nostres companys, d'altres companys i centres, ser autocrítics i, tenint clar que el que som i el que volem ser com a escola, seguir formant-nos i posant en pràctica i les pràctiques que en altres llocs destaquen per la seva capacitat de fer alumnes més competents en els diferents àmbits de la vida. No n'hi ha prou amb voluntarisme, ja que aquest es dilueix en el temps, cal que es consolidi com a estratègia que s'insereix en l'ADN de centre i, llavors, s'assenta i esdevé cultura d'aquests.

I aquí hi ha el difícil equilibri de l'educació: ser capaços d'estar a l'avantguarda i no abandonar el bo que ja fèiem des de la nostra fundació. No renunciar a posar en el centre als nostres alumnes com a protagonistes del seu propi aprenentatge, transmetent no només coneixements sinó destreses, habilitats i valors propis del nostre carisma trinitari que els ajudi a desenvolupar-se com a persona i a ser lliures i feliços així com a fer més lliures i feliços als que tenen al seu voltant.